Testigo
del primer encuentro.
Compañero
de secretos,
surgidos
de nuestras miradas.
Permutó con el
silencio.
Pero ahora,
vencido,
se rendirá
ante
el
profundo suspiro
de
nuestro
latido.
El tiempo.
Nuestro
eterno desafío.
Un poema intens, molt intimista. Molt ben construït, com tots els que has escrit i amb un detall genial d'escriptora... el tall que fas amb "Permutó con el silencio" genera una frontera perfecta entre les dues parts del poema (tot i que jo hauria plantejat millor un vers seguit "Permutó en el silencio"). És cert que el temps és l'etern enemic que sempre acaba per guanyar -no podem mai aturar-lo-, però el temps es modula i té giravolts en els quals les persones s'encreuen i tornen a trobar-se. Hem tornat a escriure'ns, de manera tímida, incipient. Ens sabem, sempre ens hem sabut. Sepp.
ResponderEliminarGenial la teva apreciació.
EliminarGràcies per les teves paraules.
Sempre.